Calaix de sastre

Aquest text, en format de llibre, acompanyà el programa del carnaval de Vilanova i la Geltrú l’any 2000. L’objectiu era fer un recorregut per la història del carnaval vilanoví del segle XX. Un relat distés que combina apunts històrics i comentaris irònics posant l’accent en alguns dels aspectes més rellevants dels cents anys ressenyats. Un segle complicat que va posar a prova l’essència del carnaval amb dues dictadures, però també amb els actius favorables d’una ciutat identificada i abocada a l’èxit de la festa. Els sermons del Rei Carnestoltes, les Comparses, el Vidalot, les Danses de Vilanova …, però també l’empenta de la beneficència i la força de les entitats i associacions de tota mena, de la Grècia Groga a l’Acord, passant per totes les altres que han estat impulsores i protectores dels valors del carnaval vilanoví.

Amb el títol “La vinya i el vi al Garraf. De la renúncia del segle XX a la represa actual” l’autor va presentar una ponència al V è. Seminari d’Història organitzat el 2013 per l’Institut d’Estudis Penedesencs al voltant del món de la viticultura. L’objectiu del text era evidenciar que la vinya a l’actual comarca del Garraf va desenvolupar-se amb força fa més de quatre-cents anys. Malgrat l’alternança de moments de puixança i de decadència, la vinya i altres derivades com l’elaboració de vins i aiguardents sempre ha estat un sector potent com exemplifiquem molts aspectes d’èxit: la indústria dels boters, les fassines d’aiguardent, el comerç vinícola, la inversió dels capitals comercials, el Celler de Viticultors o les actuals mostres d’enoturisme destinades a posar en valor els vins del Garraf.

El text pretén fer un repàs, forçosament limitat, de quin era l’estat del català escrit a la Vilanova i la Geltrú del vuit-cents. Es fa l’anàlisi a partir de textos literaris, premsa o correspondència comercial o privada. Alguns autors defensaren amb fermesa la seva utilització, mentre d’altres no dubtaven en utilitzar el castellà essent conscients de que també era una forma de fer cultura catalana. En aquest sentit, les influències sobre l‘ús de la llengua foren diverses: la oficialitat del castellà, la incidència de les colònies americanes –rellevant en el nostre cas¬¬–, l’arribada de treballadors d’altres terres, o el desplegament de moviments obrers i plataformes polítiques de tendències diverses. Una amalgama de factors que incidia en la utilització limitada del català a la llengua escrita, i que a la vegada contrastava amb l’ús generalitzat per part de les classes populars.

Aquest treball presentat a les XXV Jornades d’Estudis Penedesencs organitzades per l’Institut d’Estudis Penedesencs vol fer una aproximació al recompte de les diferents espècies d’equinoderms –estrelles de mar, eriçons o garotes, i ofiures– que habiten la mar penedesenca. L’inventari s’ha fet a partir dels diversos estudis publicats al llarg dels anys. Dissortadament, no es un grup zoològic que hagi cridat especialment l’atenció dels especialistes. Ha calgut fer treball de camp, parlant sobretot amb els pescadors per valorar la presència major o menor de diverses espècies i les condicions dels seus hàbitats. Això ens ha permès de poder fer una anàlisi dels possibles riscos i amenaces que poden afectar aquestes espècies ara i en el futur.

Aquest treball fou presentat a les XXV Jornades d’Estudis Penedesencs organitzades per l’Institut d’Estudis Penedesencs i pretén presentar i analitzar les diverses investigacions i recomptes d’espècies de mol·luscs que s’han realitzat al llarg dels anys al Penedès. A part de verificar els diversos recomptes d’espècies de mol·luscs marins, també s’han volgut extreure unes primeres conclusions en quan als riscos i amenaces que pateix la fauna malacològica del Penedès. Els molts i exhaustius estudis realitzats sobre la malacofauna marina del litoral penedesenc, ens fan pensar, i afirmar, que molt probablement aquest sigui avui un dels grups zoològics més coneguts i més ben estudiats del nostre territori.