La Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, 1884

El 2009, amb motiu de la commemoració del 125è. aniversari de la inauguració de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, l’autor va realitzar aquesta aproximació al context local de l’època per visualitzar i entendre la situació política, social, econòmica o cultural que, en un entorn modest, acollia aquell magne temple de la cultura. L’edifici, que reuniria les col·leccions particulars del polític, escriptor i historiador Víctor Balaguer i Cirera, a més d’altres donacions, s’ha convertit en un referent nacional de la cultura del segle XIX a Catalunya. Vilanova i la Geltrú s’havia convertit a mitjans de segle en una ciutat amb gran capacitat comercial i industrial, però el 1884 s’havia entrat en una etapa de declivi –de caràcter més general–, que no s’adreçaria fins entrat el nou segle. Aquest treball pretén acostar-se als elements que definirien la societat vilanovina d’aquell moment.

El Foment Vilanoví. L’associacionisme persistent

La història de l’associacionisme a Vilanova i la Geltrú sempre ha merescut la meva atenció: la Grècia Groga, l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial, la Unió Vilanovina o el Foment Vilanoví. El Foment ha estat un exemple de persistència, de transformacions i adaptacions al llarg del temps, evolucionant d’associació econòmica a entitat cultural. Aquest estudi evidencia la discontinuïtat entre el Foment i l’antic Círculo Villanovés nascut el 1853. Com queda demostrat, el Fomento del Trabajo no neix a partir del Círcol dels senyors, sinó que agafa el relleu d’un discret i poc conegut Centro Industrial. Aquest fet no dilueix de cap manera la importància del Foment en l’àmbit econòmic, cultural i associatiu de la Vilanova del segle XX. Una síntesi d’aquest treball va merèixer una menció especial del jurat del Premi d’investigació Albert Virella i Bloda 2019 convocat pel Consell Comarcal del Garraf.

La llengua catalana a la Vilanova del XIX

El text pretén fer un repàs, forçosament limitat, de quin era l’estat del català escrit a la Vilanova i la Geltrú del vuit-cents. Es fa l’anàlisi a partir de textos literaris, premsa o correspondència comercial o privada. Alguns autors defensaren amb fermesa la seva utilització, mentre d’altres no dubtaven en utilitzar el castellà essent conscients de que també era una forma de fer cultura catalana. En aquest sentit, les influències sobre l‘ús de la llengua foren diverses: la oficialitat del castellà, la incidència de les colònies americanes –rellevant en el nostre cas¬¬–, l’arribada de treballadors d’altres terres, o el desplegament de moviments obrers i plataformes polítiques de tendències diverses. Una amalgama de factors que incidia en la utilització limitada del català a la llengua escrita, i que a la vegada contrastava amb l’ús generalitzat per part de les classes populars.

Els Cursos Politècnics de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú

Entre 1953 i 1972 s’organitzaren a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú els anomenats Cursos Politècnics. S’iniciaren com una mena de cursos d’estiu de formació continuada amb la participació de la institució, col·legis corporatius i el mateix Ajuntament. Els cursos combinaven conferències amb visites i viatges de contingut tècnic. Al llarg d’aquell període passaren pel centre vilanoví experts en diverses matèries tècniques i científiques, acadèmics i professionals. En molts casos es tractava de lliçons magistrals sobre temàtiques del tot innovadores en aquell temps. Els cursos tenien una direcció tècnica i administrativa que cuidava de tots els detalls organitzatius, amb una direcció, secretariat, tresoreria … Posteriorment, les conferències o els extractes eren publicats. En aquells vint anys els Cursos Politècnics esdevingueren un oasi de saber i de innovació en plena dictadura franquista.

Cultura popular en temps de dictadura. L’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú (1923-1931)

L’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial vilanovina fou una entitat singular i actualment molt desconeguda. Acollida a l’Ateneu de Vilanova, encara avui sorprèn la diversitat dels seus camps d’actuació, sempre sota el lema de “Cultura integral”. Orientada al que avui coneixem com a formació continuada de treballadors i tècnics de les fàbriques locals -molt vinculada a les classes de perfeccionament obrer que impartia l’Ateneu-, l’Associació també fou pionera a la ciutat en pràctiques esportives com el futbol. Res escapava del seu interès: visites culturals, art i literatura, conferències tècniques, excursionisme …. El Butlletí de l’Associació fou una publicació de gran qualitat que reflectia els interessos de l’entitat i les motivacions tècniques, industrials, culturals i esportives de l’època. Aquest treball fou mereixedor del Premi d’Investigació Eugeni Molero del Consell Comarcal del Garraf el 2012.