Recerques

La guerra de Successió a Vilanova: tres mirades vuitcentistes

El 2014 i en commemoració del tricentenari del final de la guerra de Successió es repetiren els estudis d’investigació al voltant d’aquesta qüestió. En aquest sentit, els Amics de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer editaren un llibret amb la visió que dels fets de 1714 tingueren diversos historiadors vinculats a Vilanova i la Geltrú. Aquest text és el pròleg que l’autor va realitzar com a complement de les transcripcions literals de Josep A. Garí, Josep Coroleu i Víctor Balaguer. El pròleg, a manera d’estudi introductori, analitza les diverses interpretacions que realitzen els tres escriptors, d’acord al context de l’època. També es fa esment dels treballs d’altres autors en relació als esdeveniments de 1714 a Vilanova i la Geltrú, a partir de dades inèdites i una interpretació més objectiva dels fets.

La Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, 1884

El 2009, amb motiu de la commemoració del 125è. aniversari de la inauguració de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, l’autor va realitzar aquesta aproximació al context local de l’època per visualitzar i entendre la situació política, social, econòmica o cultural que, en un entorn modest, acollia aquell magne temple de la cultura. L’edifici, que reuniria les col·leccions particulars del polític, escriptor i historiador Víctor Balaguer i Cirera, a més d’altres donacions, s’ha convertit en un referent nacional de la cultura del segle XIX a Catalunya. Vilanova i la Geltrú s’havia convertit a mitjans de segle en una ciutat amb gran capacitat comercial i industrial, però el 1884 s’havia entrat en una etapa de declivi –de caràcter més general–, que no s’adreçaria fins entrat el nou segle. Aquest treball pretén acostar-se als elements que definirien la societat vilanovina d’aquell moment.

La vinya i el vi al Garraf

Amb el títol “La vinya i el vi al Garraf. De la renúncia del segle XX a la represa actual” l’autor va presentar una ponència al V è. Seminari d’Història organitzat el 2013 per l’Institut d’Estudis Penedesencs al voltant del món de la viticultura. L’objectiu del text era evidenciar que la vinya a l’actual comarca del Garraf va desenvolupar-se amb força fa més de quatre-cents anys. Malgrat l’alternança de moments de puixança i de decadència, la vinya i altres derivades com l’elaboració de vins i aiguardents sempre ha estat un sector potent com exemplifiquem molts aspectes d’èxit: la indústria dels boters, les fassines d’aiguardent, el comerç vinícola, la inversió dels capitals comercials, el Celler de Viticultors o les actuals mostres d’enoturisme destinades a posar en valor els vins del Garraf.

La projecció pública d’Antoni Bonaventura Gassó

Antoni Bonaventura Gassó i Borrull (Vilanova i la Geltrú, 1752 – Barcelona, 1824), descendent de mariners i botiguers vilanovins, tingué una vida intensa a partir dels seus negocis com a comerciant i industrial, però també des dels seus càrrecs a les més importants institucions econòmiques del país, com la Junta de Comerç de Barcelona, de la que en fou secretari molts anys. També fou cònsol honorari de Rússia. Fou un observador privilegiat de la dinàmica econòmica del darrer quart de segle XVIII i primer quart del XIX, un moment d’extraordinària recuperació. Ell en seria un protagonista d’excepció, amb l’esperit liberal derivat de la Il·lustració, i amb un paper destacat durant l’ocupació napoleònica. Personatge polifacètic i controvertit, va reforçar la seva projecció pública amb la publicació del text España con industria, fuerte y rica (1816), un al·legat pioner de l’industrialisme al nostre país.

Vilanova i la Geltrú, una història industrial

Conèixer la història industrial de Vilanova i la Geltrú està en els orígens del meu interès per la recerca històrica fa més de trenta anys. Aquest treball pretén ser un recorregut exhaustiu per més de dos-cents anys d’activitat industrial, nascuda de la Vilanova agrària i comercial. Els capitals comercials, molts d’ells repatriats de la illa de Cuba, permeteren aixecar una important indústria cotonera. Durant el segle XX la indústria creixeria i es diversificaria, fins el moment del declivi. Aquesta és la història de les fàbriques, empresaris i treballadors que feren possible la Vilanova industrial. El text contempla molts altres aspectes complementaris: els ensenyaments tècnics, les infraestructures comunicatives, els moviments obrers, els serveis públics o les fonts d’energia. El treball fou mereixedor d’un accèssit als Premis Bonaplata 2018 convocats per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

La Pirelli i Vilanova i la Geltrú, una història compartida

Tenim la perspectiva suficient per afirmar que la Pirelli ha estat l’empresa industrial més important de Vilanova i la Geltrú. Des del moment de la seva vinguda el 1901, la Pirelli i la ciutat establirien una relació molt particular que transcendiria els vincles econòmics. Aquesta és, sobretot, una història social de la Pirelli, amb apunts tècnics i econòmics, i sense perdre de vista l’evolució del grup multinacional. Aquesta investigació amplia un primer treball publicat per l’autor el 1993 en el qual s’examinaven les causes de l’arribada de Pirelli. Ara, aquest text fa un repàs exhaustiu dels 120 anys de història, posant l’atenció en les activitats de Pirelli al nostre país abans de 1901, en el procés d’electrificació, les empreses multinacionals, la resta de fàbriques Pirelli arreu del país, els altres fabricants de cables elèctrics, o el relleu per part de Prysmian. La recerca parteix d’un bon gruix de documentació procedent d’arxius locals i italians.

El Foment Vilanoví. L’associacionisme persistent

La història de l’associacionisme a Vilanova i la Geltrú sempre ha merescut la meva atenció: la Grècia Groga, l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial, la Unió Vilanovina o el Foment Vilanoví. El Foment ha estat un exemple de persistència, de transformacions i adaptacions al llarg del temps, evolucionant d’associació econòmica a entitat cultural. Aquest estudi evidencia la discontinuïtat entre el Foment i l’antic Círculo Villanovés nascut el 1853. Com queda demostrat, el Fomento del Trabajo no neix a partir del Círcol dels senyors, sinó que agafa el relleu d’un discret i poc conegut Centro Industrial. Aquest fet no dilueix de cap manera la importància del Foment en l’àmbit econòmic, cultural i associatiu de la Vilanova del segle XX. Una síntesi d’aquest treball va merèixer una menció especial del jurat del Premi d’investigació Albert Virella i Bloda 2019 convocat pel Consell Comarcal del Garraf.

La Vilanova del Franquisme

Aquesta és una crònica que intenta recollir els fets més transcendents que es produïren a Vilanova i la Geltrú durant el període de la dictadura franquista. L’estudi s’acota entre l’any 1939, inici de la guerra d’Espanya a partir del cop d’estat d’un grup de militars, i el 1979 quan es celebraren les eleccions municipals i s’elegia el primer Ajuntament democràtic després de la guerra. Es contemplen els esdeveniments polítics, econòmics, socials, …intentant trenar una crònica dels fets el més transversal possible i sense prescindir d’allò que succeïa en altres àmbits, nacional o internacional, a efectes de contextualitzar els fets. Atesa la magnitud del període se n’ha fet un tractament sintètic, aprofundint únicament en aquells aspectes que l’autor considera rellevants. Per tant, cadascun dels capítols esdevé un punt de partida per emprendre nous treballs de recerca.

Cartes a Puerto Príncipe

Aquest treball sorgeix de l’estudi dels copiadors de cartes de Josep Oriol Puig Ivern i altres membres de la família. Puig Ivern fou un de tants vilanovins que provaren fortuna en terres de ultramar, en el seu cas a la ciutat cubana de Puerto Príncipe, actual Camagüey. L’entramat comercial format pels germans Puig i els cosins Coll, els uns des de Cuba i altres des de Catalunya, permeten entendre perfectament el model comercial que s’imposà majoritàriament. Comerciaven amb cera, però amb molts altres productes, i com passaria amb tants altres casos, els beneficis comercials foren repatriats i invertits a Vilanova, especialment en fàbriques cotoneres. Per tot plegat, els Puig representen un cas paradigmàtic d’aquells homes de negocis –els americanos– que tingueren èxit i es guanyaren bé la vida. El text s’acosta als clars i obscurs d’aquella aventura.

L’abastament d’aigua a Vilanova i la Geltrú

De temps pretèrits que Vilanova i la Geltrú ha hagut de fer un esforç important per disposar d’aigua potable en la quantitat i la qualitat necessària. És i ha estat una terra de secà en la qual, i per les particulars característiques geològiques, l’aigua es filtre fàcilment cap el subsòl. El repte d’abastir d’aigua una ciutat en constant creixement ha estat majúscul. En aquest aspecte cal reconèixer l’esforç dels promotors que al llarg dels anys van fer possible els diversos projectes d’abastament. En uns casos foren les fortunes personals d’alguns il·lustres americanos posades al servei de la comunitat, en altres casos fou l’inestimable participació de tècnics i industrials, o bé la implicació de l’administració municipal. Aquesta és la història de l’aigua que va arribar a Vilanova i la Geltrú des d’indrets ben diversos: l’Arboç, Santa Oliva, Canyelles o Abrera.