Una porta a la història de Vilanova i la Geltrú
Aquesta pàgina pretén ser una porta d’accés per conèixer alguns aspectes de la història de Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat. Després d’anys de recerca i publicacions diverses, aquest portal serà a partir d’ara el dipositari de nous treballs. La resposta a aquesta decisió la podeu trobar a l’escrit de justificació que s’annexa. La ciència i el coneixement neixen de la curiositat, i aquesta mateixa curiositat és la que sempre m’ha convocat per intentar conèixer i entendre tot allò que m’envolta. No vull convèncer a ningú.
Com deia Joan Fuster: “Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges”.
I en la recerca històrica, encara més, on mai res és del tot definitiu.
He volgut encetar aquesta proposta, aquesta nova etapa, centrant-me en tres treballs que considero rellevants. Una història industrial de la ciutat, que pretén ser completa, que no definitiva; una història del Foment Vilanoví, la que fins ara es considerava l’associació més antiga de la ciutat; i una història general de la Pirelli, l’empresa industrial més destacada. Tres històries per fer, tres reptes personals, que ara m’agradarà de compartir amb vosaltres. I en vindran d’altres.
Recerques
Articles
Conferències
Cristòfol Juandó i Rafecas (1848-1917). Retrat
Aquesta aproximació a Cristòfol Juandó i Rafecas fou publicada per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’any 2002 dins la col·lecció “Retrats” que impulsa la institució municipal. El treball pretenia posar en valor alguns dels aspectes més notables d’aquest personatge desconegut i controvertit, fos en la seva faceta d’inventor o d’inversor. S’enriquí a la Borsa de Barcelona i fou accionista d’empreses com la companyia del ferrocarril de Vilanova a Barcelona, o bé del Banc de Vilanova, entre altres. Dins del seu perfil d’inventor, Juandó destacà per la seva incansable cursa per aconseguir a cavall dels segles XIX i XX poder desenvolupar un aparell capaç de volar. En una època en que es multiplicaven els projectes per poder fer volar aparells més pesats que l’aire, Juandó dissenyà i construí el seu “multíptero”. Fou una cursa contra rellotge per disposar dels capitals necessaris que li permetessin de fer-ho una realitat. El reconeixement li arribaria molt tard.
Joan Ventosa i Roig (1883-1961). Retrat
Aquesta aproximació a Joan Ventosa i Roig fou publicada per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’any 2017 dins la col·lecció “Retrats” que impulsa la institució municipal. Aquesta modesta biografia pretenia aproximar-se a les activitats més conegudes del personatge. El vilanoví Joan Ventosa esdevingué un polític de primer nivell que fou alcalde de la ciutat, diputat i conseller del govern de la Generalitat de Catalunya. Les seves responsabilitats polítiques l’obligaren a exiliar-se després de la guerra d’Espanya. Va viure a Mèxic fins la seva mort. Però, al costat de la projecció política de Ventosa, hi ha la seva faceta com a divulgador del cooperativisme. En aquest sentit ocupà diversos càrrecs a les organitzacions cooperativistes nacionals i internacionals. Fou un teòric i pràctic de les doctrines cooperativistes que divulgà sense descans i impulsà en diversos camps, a Catalunya, a l’Estat espanyol o a Mèxic.
Papers de joventut de Cèsar Nolla i Borràs (1916-1971)
Aquest treball pretén presentar algunes apunts sobre la trajectòria i els escrits de joventut de Cèsar Nolla i Borràs (1916-1971), un intel·lectual de Vilanova i la Geltrú interessat en la literatura, la filosofia i la cultura en general durant els anys de la Segona República a Catalunya. Una intensa vocació interrompuda per la guerra d’Espanya que el va obligar a reconstruir la seva trajectòria. Aquí, tractem de presentar alguns dels seus escrits i opinions sobre diversos aspectes de la seva època. La guerra, la dictadura franquista i una mort primerenca, van acabar amb la seva veritable projecció i la de moltes altres persones de la seva generació. Aquest treball és el nostre homenatge per a totes elles. El text fou publicat al Butlletí de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de l’any 2015.
