Societat

La història de l’associacionisme sempre ha merescut la meva atenció. El Foment ha estat un exemple de persistència, de transformacions i adaptacions al llarg del temps, evolucionant d’associació econòmica a entitat cultural. Aquest estudi evidencia la discontinuïtat entre el Foment i l’antic Círculo Villanovés nascut el 1853. Com queda demostrat, el Fomento del Trabajo no neix a partir del Círcol dels senyors, sinó que agafa el relleu d’un discret i poc conegut Centro Industrial. Aquest fet no dilueix de cap manera la importància del Foment en l’àmbit econòmic, cultural i associatiu. Aquesta recerca va començar el 2013 per elaborar el guió d’una exposició de la història de l’entitat que, finalment, no es va dur a terme. Una síntesi d’aquest treball va merèixer una menció especial del jurat del Premi d’investigació Albert Virella i Bloda 2019, convocat pel Consell Comarcal del Garraf.

Entre 1953 i 1972 s’organitzaren a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú els anomenats Cursos Politècnics. S’iniciaren com una mena de cursos d’estiu de formació continuada amb la participació de la institució, col·legis corporatius i el mateix Ajuntament. Els cursos combinaven conferències amb visites i viatges de contingut tècnic. Al llarg d’aquell període passaren pel centre vilanoví experts en diverses matèries tècniques i científiques, acadèmics i professionals. En molts casos es tractava de lliçons magistrals sobre temàtiques del tot innovadores en aquell temps. Els cursos tenien una direcció tècnica i administrativa que cuidava de tots els detalls organitzatius, amb una direcció, secretariat, tresoreria … Posteriorment, les conferències o els extractes eren publicats. En aquells vint anys els Cursos Politècnics esdevingueren un oasi de saber i de innovació en plena dictadura franquista.

L’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial vilanovina fou una entitat singular i actualment molt desconeguda. Acollida a l’Ateneu de Vilanova, encara avui sorprèn la diversitat dels seus camps d’actuació, sempre sota el lema de “Cultura integral”. Orientada al que avui coneixem com a formació continuada de treballadors i tècnics de les fàbriques locals -molt vinculada a les classes de perfeccionament obrer que impartia l’Ateneu-, l’Associació també fou pionera a la ciutat en pràctiques esportives com el futbol. Res escapava del seu interès: visites culturals, art i literatura, conferències tècniques, excursionisme …. El Butlletí de l’Associació fou una publicació de gran qualitat que reflectia els interessos de l’entitat i les motivacions tècniques, industrials, culturals i esportives de l’època. Aquest treball fou mereixedor del Premi d’Investigació Eugeni Molero del Consell Comarcal del Garraf el 2012.

El 1993 aquest text fou mereixedor del premi Eugeni Molero d’Investigació atorgat pel Consell Comarcal del Garraf, i publicat l’any següent per la mateixa institució. El treball pretén ser un recorregut més o menys exhaustiu per la vida curta però intensa de la societat humorística La Grècia Groga. Nascuda el 1903 com Els Grecs-Grocs, l’entitat es convertí des del primer moment en un dels més sòlids baluards de l’humor a Vilanova i la Geltrú, però, molt especialment, fou la valedora i impulsora del carnaval local. El carnaval, les humorades de cafè, els balls, actuacions teatrals o musicals, les representacions del Tenorio, les caramelles …; eren activitats que omplien l’agenda anual de l’entitat. La societat humorística va sobreviure en un context estructural de crisi econòmica i se’n va sortir de la dictadura de Primo de Rivera. El seu recorregut s’acabà, com tantes altres coses, amb la guerra d’Espanya i la dictadura franquista. L’humor no hi tenia cabuda.

El 1912 es celebrava a Vilanova i la Geltrú el segon Congrés d’Ateneus i Associacions Culturals de Catalunya. El 1929 a la mateixa ciutat s’organitzava la tercera Exposició d’Art del Penedès. No eren activitats aïllades. L’objectiu d’aquest estudi era contextualitzar-les en un moment d’una especial efervescència cultural, emparada en marcs més amplis com eren l’obra cultural de la Mancomunitat de Catalunya o la projecció creativa de la República de Weimar a Alemanya. A la nostra ciutat els artífex d’aquell desplegament d’iniciatives culturals calia buscar-los en associacions com l’Ateneu de Vilanova, l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial, el Foment, l’Orfeó Vilanoví, Palestra, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, i moltes altres. Un veritable treball en xarxa que culminaria en publicacions de qualitat, exposicions, conferències i altres manifestacions de divulgació cultural. Fou l’avantsala del que seria l’obra cultural i educativa de la República.

El 2001 l’autor fou encarregat de redactar el llibre commemoratiu del centenari de l’Escola d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. L’Escola Superior d’Indústries fou creada el 1901 gràcies a les gestions, entre altres persones, de Víctor Balaguer. Aquell centre venia precedit per l’activitat formativa del Centre Teòric i Pràctic d’Arts i Oficis o l’Escola d’Arts i Oficis. L’activitat industrial de la ciutat al llarg de bona part del segle XIX havia facilitat la necessitat de crear centres formatius pels treballadors. En els cent anys d’existència –fins el 2001–, l’Escola d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú –l’Escola Industrial, com se la coneix popularment– ha viscut etapes de decadència i altres d’esplendor que han afectat les seves competències. El treball repassa aquestes vicissituds i la seva particular relació amb l’entorn.

Aquest treball s’emmarca en la commemoració del 150 è aniversari de l’associació La Unió Vilanovina. Aquesta història de l’entitat dels darrers setanta-cinc anys hauria d’enllaçar amb la que havia escrit Pere Colomer referent al període 1861-1936. La Unión Villanovesa –el Coro– ha tingut una vida intensa i plena de vicissituds de tota mena. Com tantes altres entitats va haver de suportar les inclemències d’una guerra i una postguerra poc favorables a la cultura catalana i al missatge de Josep Anselm Clavé. Malgrat tot, se’n sortiren. La Unió Vilanovina acollí i ajudà moltes altres associacions en estat embrionari i, en sentit contrari, altres contribuïren a nodrir-la d’associats. La seva fusió amb L’Acord, una jove entitat nascuda i crescuda en la transició política, li permeté de projectar-se cap el futur. Entitat de referència del Carnaval vilanoví més contemporani, avui La Unió Vilanovina és l’associació en actiu més antiga de la ciutat.

El 2009, amb motiu de la commemoració del 125è. aniversari de la inauguració de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, l’autor va realitzar aquesta aproximació al context local de l’època per visualitzar i entendre la situació política, social, econòmica o cultural que, en un entorn modest, acollia aquell magne temple de la cultura. L’edifici, que reuniria les col·leccions particulars del polític, escriptor i historiador Víctor Balaguer i Cirera, a més d’altres donacions, s’ha convertit en un referent nacional de la cultura del segle XIX a Catalunya. Vilanova i la Geltrú s’havia convertit a mitjans de segle en una ciutat amb gran capacitat comercial i industrial, però el 1884 s’havia entrat en una etapa de declivi –de caràcter més general–, que no s’adreçaria fins entrat el nou segle. Aquest treball pretén acostar-se als elements que definirien la societat vilanovina d’aquell moment.