Personatges

Aquesta aproximació a Cristòfol Juandó i Rafecas fou publicada per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’any 2002 dins la col·lecció “Retrats” que impulsa la institució municipal. El treball pretenia posar en valor alguns dels aspectes més notables d’aquest personatge desconegut i controvertit, fos en la seva faceta d’inventor o d’inversor. S’enriquí a la Borsa de Barcelona i fou accionista d’empreses com la companyia del ferrocarril de Vilanova a Barcelona, o bé del Banc de Vilanova, entre altres. Dins del seu perfil d’inventor, Juandó destacà per la seva incansable cursa per aconseguir a cavall dels segles XIX i XX poder desenvolupar un aparell capaç de volar. En una època en que es multiplicaven els projectes per poder fer volar aparells més pesats que l’aire, Juandó dissenyà i construí el seu “multíptero”. Fou una cursa contra rellotge per disposar dels capitals necessaris que li permetessin de fer-ho una realitat. El reconeixement li arribaria molt tard.

Aquesta aproximació a Joan Ventosa i Roig fou publicada per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú l’any 2017 dins la col·lecció “Retrats” que impulsa la institució municipal. Aquesta modesta biografia pretenia aproximar-se a les activitats més conegudes del personatge. El vilanoví Joan Ventosa esdevingué un polític de primer nivell que fou alcalde de la ciutat, diputat i conseller del govern de la Generalitat de Catalunya. Les seves responsabilitats polítiques l’obligaren a exiliar-se després de la guerra d’Espanya. Va viure a Mèxic fins la seva mort. Però, al costat de la projecció política de Ventosa, hi ha la seva faceta com a divulgador del cooperativisme. En aquest sentit ocupà diversos càrrecs a les organitzacions cooperativistes nacionals i internacionals. Fou un teòric i pràctic de les doctrines cooperativistes que divulgà sense descans i impulsà en diversos camps, a Catalunya, a l’Estat espanyol o a Mèxic.

Aquest treball pretén presentar algunes apunts sobre la trajectòria i els escrits de joventut de Cèsar Nolla i Borràs (1916-1971), un intel·lectual de Vilanova i la Geltrú interessat en la literatura, la filosofia i la cultura en general durant els anys de la Segona República a Catalunya. Una intensa vocació interrompuda per la guerra d’Espanya que el va obligar a reconstruir la seva trajectòria. Aquí, tractem de presentar alguns dels seus escrits i opinions sobre diversos aspectes de la seva època. La guerra, la dictadura franquista i una mort primerenca, van acabar amb la seva veritable projecció i la de moltes altres persones de la seva generació. Aquest treball és el nostre homenatge per a totes elles. El text fou publicat al Butlletí de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de l’any 2015.

Antoni Bonaventura Gassó i Borrull (Vilanova i la Geltrú, 1752 – Barcelona, 1824), descendent de mariners i botiguers vilanovins, tingué una vida intensa a partir dels seus negocis com a comerciant i industrial, però també des dels seus càrrecs a les més importants institucions econòmiques del país, com la Junta de Comerç de Barcelona, de la que en fou secretari molts anys. També fou cònsol honorari de Rússia. Fou un observador privilegiat de la dinàmica econòmica del darrer quart de segle XVIII i primer quart del XIX, un moment d’extraordinària recuperació. Ell en seria un protagonista d’excepció, amb l’esperit liberal derivat de la Il·lustració, i amb un paper destacat durant l’ocupació napoleònica. Personatge polifacètic i controvertit, va reforçar la seva projecció pública amb la publicació del text España con industria, fuerte y rica (1816), un al·legat pioner de l’industrialisme al nostre país.

El 2009 es commemorava el 150è aniversari del naixement del que fou primer president de la Generalitat restaurada, el vilanoví Francesc Macià i Llussà. S’aprofitaria el moment per investigar aspectes encara no prou coneguts de Macià, i en aquest sentit vàrem poder establir–conjuntament amb la investigadora Francesca Roig– la data real del naixement del President. En aquell context vaig voler investigar la faceta més desconeguda de Macià, la d’enginyer. En la seva faceta d’enginyer militar Macià va ser impulsor d’importants obres de infraestructures civils i militars. Encara més important fou el seu paper protagonista en la introducció del ciment o formigó armat al nostre país a partir de l’adquisició d’una patent francesa. Amb aquest material realitzaria obres pioneres al nostre país i fins i tot crearia una societat destinada a la realització de projectes de formigó.

El 2015 es commemorava el centenari del naixement de l’historiador vilanoví Albert Virella i Bloda. Va ser una oportunitat per glosar la persona i la seva tasca de recerca històrica. Em va semblar una bona oportunitat per endinsar-me en un aspecte força desconegut de l’Albert Virella com era la feina duta a terme com a enginyer i, especialment, en la seva faceta d’estudiós del ciment. La investigació va permetre poder fer una aproximació a la trajectòria professional de Virella i elaborar un complet llistat de treballs tècnics al voltant del ciment que l’autor va publicar en diverses revistes tècniques al llarg de la seva vida, a l’Estat espanyol o a Portugal.

Aquest treball de 1996, corregit i ampliat dos anys després, volia donar a conèixer la figura del vilanoví Cristòfol Juandó i Rafecas, que tingué un paper pioner en el desenvolupament de l’aviació al nostre país. Personatge controvertit va passar de inversor a inventor. Estava convençut de tenir resolta la possibilitat de volar pels aparells més pesats que l’aire, i en aquest sentit fou autor de diverses publicacions. Fou persistent en la cerca d’ajuts i suports, i per aquesta raó apel·là a les més altes instàncies de l’Estat. No se’n sortiria i acabaria els seus dies oblidat i arruïnat. Prop de cent anys després seria reconegut com un dels pioners de l’aviació. Una primera versió d’aquest treball rebria un accèssit del Premi d’Investigació Comarcal Eugeni Molero el 1996. Dos anys després, el gruix de les investigacions serien reconegudes amb el premi de la Festa al Cel de l‘Ajuntament de Barcelona.