Albert Ferrer i Soler (1922-1954)
Un historiador per a la memòria
El 4 de juliol de 1922 naixia a Vilanova i la Geltrú Albert Ferrer i Soler. La seva trajectòria seria curta però intensa. Moria jove, massa jove, poc abans de fer els trenta-dos anys. Malgrat aquest fet, Albert Ferrer consolidà una valuosa tasca interdisciplinària. Estudiós perseverant de la història i les tradicions s´especialitzà en el camp de l´arqueologia en la que destacà i llegà importants descobertes de jaciments i treballs d´investigació. Una faceta que encapçalà des de la presidència de la secció arqueològica del Centre d´Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer. Sovintejà els treballs de divulgació a les pàgines del Villanueva y Geltrú i a publicacions especialitzades. La seva figura podria ésser glossada per molts dels que feren camí amb ell, amics i coneguts, companys de recerques o familiars. No obstant això, avui voldria fer-ho des d´una altre perspectiva, des del desconeixement directe i personal. Jo arribava al món una colla d´anys després del seu traspàs. El fet de no ser coetanis i la desconeixença particular podrien desqualificar qualsevol de les meves apreciacions. Malgrat tot, m´atreveixo a fer-ho des d´una íntima admiració. L´acostament als seus treballs de recerca o la lectura de les notes divulgatives sobre aspectes diferents de la nostra història ens dibuixen el perfil d´un investigador rigorós i notable. Tal vegada la vessant més coneguda de la seva tasca siguin el Llibre dels Gegants … o les notícies aportades al voltant dels jaciments arqueològics de la Masia Nova o d´Olèrdola. Ha estat una descoberta progressiva, sense premeditació. La meva modesta immersió en la recerca de la nostra història col×lectiva ha fet emergir el singular pòsit de coneixements acumulats per Albert Ferrer. És un aiguabarreig de secreta admiració amb una dosi d´atracció subjectiva fonamentada en aspectes més banals. La coincidència homònima, la vocació d´investigació històrica i l´eventualitat d´un òbit primerenc inoculen un component d´afecte particular per la seva figura. En qualsevol cas, les circumstàncies inexorables interromprien una, de ben segur, meritòria trajectòria en el camp de la recerca històrica en general i de l´arqueologia en particular. Amb poc més de vint anys ja havia publicat les seves investigacions en publicacions d´àmbit local i fins i tot d´abast més ampli. En el capítol de reconeixements ens fem ressò del butlletí que el Centre d’Estudis del Museu dedicà el 1954 de manera gairebé monogràfica i com a homenatge pòstum a Albert Ferrer, on s´hi detallava la relació dels seus treballs. Poc temps cap aquí la ciutat ha preservat la seva memòria dedicant-li un carrer dels nous eixamples, ben a prop del seu estimat jaciment de la Masia Nova. En els darrers temps Albert Ferrer estava redactant un llibre sobre Vilanova i la Geltrú encarregat per l’Editorial Barcino i una història de la Parròquia de Sant Antoni Abat. La dissort de la vida impedí la concreció d´aquests i molts altres treballs que avui engruixirien i enriquirien el coneixement de la nostra història. Des de la no contemporaneïtat, però sí des del reconeixement, serveixin aquestes línies per testimoniar l´homenatge i la memòria d’Albert Ferrer i Soler. Avui tindria setanta-cinc anys.
Albert Tubau
(Article publicat al Diari de Vilanova el 4 de juliol de 1997)
