Una porta a la història de Vilanova i la  Geltrú

Aquesta pàgina pretén ser una porta d’accés per conèixer alguns aspectes de la història de Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat. Després d’anys de recerca i publicacions diverses, aquest portal serà a partir d’ara el dipositari de nous treballs. La resposta a aquesta decisió la podeu trobar a l’escrit de justificació que s’annexa. La ciència i el coneixement neixen de la curiositat, i aquesta mateixa curiositat és la que sempre m’ha convocat per intentar conèixer i entendre tot allò que m’envolta. No vull convèncer a ningú.

Com deia Joan Fuster: “Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges”.

He volgut encetar aquesta proposta, aquesta nova etapa, centrant-me en tres recerques que considero rellevants. Una història industrial de la ciutat, que pretén ser completa, que no definitiva; una història del Foment Vilanoví, la que fins ara es considerava l’associació més antiga de la ciutat; i una història general de la Pirelli, l’empresa industrial més destacada. Tres històries per fer, tres reptes personals, que ara m’agradarà de compartir amb vosaltres. I en vindran d’altres.

Recerques

Articles

Conferències

El Foment Vilanoví. L’associacionisme persistent

La història de l’associacionisme a Vilanova i la Geltrú sempre ha merescut la meva atenció: la Grècia Groga, l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial, la Unió Vilanovina o el Foment Vilanoví. El Foment ha estat un exemple de persistència, de transformacions i adaptacions al llarg del temps, evolucionant d’associació econòmica a entitat cultural. Aquest estudi evidencia la discontinuïtat entre el Foment i l’antic Círculo Villanovés nascut el 1853. Com queda demostrat, el Fomento del Trabajo no neix a partir del Círcol dels senyors, sinó que agafa el relleu d’un discret i poc conegut Centro Industrial. Aquest fet no dilueix de cap manera la importància del Foment en l’àmbit econòmic, cultural i associatiu de la Vilanova del segle XX. Una síntesi d’aquest treball va merèixer una menció especial del jurat del Premi d’investigació Albert Virella i Bloda 2019 convocat pel Consell Comarcal del Garraf.

Rutes de la Vilanova industrial

El gener de 2010 l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a través de la regidoria de dinamització econòmica, presentava un itinerari per la Vilanova industrial com activitat de promoció turística. El format era un sistema d’autoguia amb vídeo que utilitzava tecnologies del moment com mp4, el bluetooth o els codis bidi. El guió i l’assessorament va anar a càrrec de qui això signa. La ciutat formava part de l’associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya –XATIC– constituïda el 2006 a Terrassa amb voluntat d’esdevenir un instrument de projecció, d’atracció de visitants i de creació d’activitat econòmica i cultural a l’entorn del turisme industrial. L’octubre de 2021, en el marc dels actes commemoratius del 50è. aniversari de la Universitat Politècnica de Catalunya, vaig tenir l’oportunitat de conduir una “ruta politècnica” per la Vilanova industrial adreçada a un grup de personal docent i tècnic de l’Escola d’Enginyeria de la UPC de Vilanova i la Geltrú. Arrel d’aquella jornada vaig proposar-me d’actualitzar i ampliar unes rutes de la Vilanova industrial adaptades a la realitat actual.

Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani

Aquest text es correspon amb una versió reduïda i modificada del treball original Arqueologia Industrial al Penedès que el 1995 rebé un accèssit al Premi d´Investigació Ramon de Penyafort atorgat pel Museu de Vilafranca del Penedès. El 2001 l’Institut d’Estudis Penedesencs en publicà aquesta versió a cura de Joan Solé i Bordes amb el títol Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani (Arqueologia Industrial al Penedès). A diferència del text original, aquesta síntesi s’acompanyava de moltes fotografies que complementaven perfectament els continguts. El pas del temps posa en evidència aquesta mena de recerques. En general, hem estat poc respectuosos amb el nostre llegat industrial i amb els elements, construccions i infraestructures, que en altres moments foren sinònim de prosperitat. Avui, molts dels elements que es poden contemplar en aquest treball fa molt de temps que van desaparèixer. Malgrat tot, he volgut mantenir el text original per preservar el seu objectiu de divulgació, però també de reflexió.