Una porta a la història de Vilanova i la  Geltrú

Aquesta pàgina pretén ser una porta d’accés per conèixer alguns aspectes de la història de Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat. Després d’anys de recerca i publicacions diverses, aquest portal serà a partir d’ara el dipositari de nous treballs. La resposta a aquesta decisió la podeu trobar a l’escrit de justificació que s’annexa. La ciència i el coneixement neixen de la curiositat, i aquesta mateixa curiositat és la que sempre m’ha convocat per intentar conèixer i entendre tot allò que m’envolta. No vull convèncer a ningú.

Com deia Joan Fuster: “Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges”.

I en la recerca històrica, encara més, on mai res és del tot definitiu.

He volgut encetar aquesta proposta, aquesta nova etapa, centrant-me en tres treballs que considero rellevants. Una història industrial de la ciutat, que pretén ser completa, que no definitiva; una història del Foment Vilanoví, la que fins ara es considerava l’associació més antiga de la ciutat; i una història general de la Pirelli, l’empresa industrial més destacada. Tres històries per fer, tres reptes personals, que ara m’agradarà de compartir amb vosaltres. I en vindran d’altres.

Recerques

Articles

Conferències

Moliners, calcinaires i pouaters. Un passeig per la Cubelles preindustrial

Aquest treball fou mereixedor del Premi Vila de Cubelles d’Investigació Local de l’any 1998. El text repassa algunes de les activitat més notables, i alhora més desconegudes, de la Cubelles preindustrial. Els molins hidràulics a la riba del riu Foix, els forns de calç escampats per les muntanyes, o el singular pou de glaç de can Cucurella, ens remeten a unes activitats desaparegudes de fa molts anys, però amb un mateix comú denominador, la seva connexió amb el medi natural. Moliners, calcinaires o pouaters, contribuïen a la gestió del bosc i el riu aprofitant els recursos i endreçant el territori. El text, a mode de itinerari, es passeja per les restes físiques i els topònims que ens queden d’aquelles activitats, explicant la història dels diversos indrets, però també donant explicacions més genèriques de la història i el funcionament d’aquells oficis pretèrits.

Notícia d’un 6 d’octubre

Aquest treball fou publicat el 1987 al nº1 de la revista Primera Edició del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, en el que era la seva darrera i definitiva etapa. És el primer treball d’investigació històrica de l’autor, i pretenia ser una aproximació als esdeveniments del 6 d’octubre de 1934 a Vilanova i la Geltrú. Un fets que a la nostra ciutat foren especialment dramàtics, amb enfrontaments violents entre els elements revolucionaris i la Guàrdia Civil, amb morts i ferits, la destrucció parcial d’algunes esglésies o seus de partits polítics, un atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil, la declaració de l’Estat Català, el desembarcament d’un destacament militar i, finalment, un alt nivell de repressió amb la destitució dels membres de l’Ajuntament i un gran nombre detinguts. Aquesta és la crònica d’aquells fets que es visqueren de manera diferent en unes o altres ciutats del país.

La Unió Vilanovina, 1936-2011

Aquest treball s’emmarca en la commemoració del 150 è aniversari de l’associació La Unió Vilanovina. Aquesta història de l’entitat dels darrers setanta-cinc anys hauria d’enllaçar amb la que havia escrit Pere Colomer referent al període 1861-1936. La Unión Villanovesa –el Coro– ha tingut una vida intensa i plena de vicissituds de tota mena. Com tantes altres entitats va haver de suportar les inclemències d’una guerra i una postguerra poc favorables a la cultura catalana i al missatge de Josep Anselm Clavé. Malgrat tot, se’n sortiren. La Unió Vilanovina acollí i ajudà moltes altres associacions en estat embrionari i, en sentit contrari, altres contribuïren a nodrir-la d’associats. La seva fusió amb L’Acord, una jove entitat nascuda i crescuda en la transició política, li permeté de projectar-se cap el futur. Entitat de referència del Carnaval vilanoví més contemporani, avui La Unió Vilanovina és l’associació en actiu més antiga de la ciutat.