Una porta a la història de Vilanova i la  Geltrú

Aquesta pàgina pretén ser una porta d’accés per conèixer alguns aspectes de la història de Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat. Després d’anys de recerca i publicacions diverses, aquest portal serà a partir d’ara el dipositari de nous treballs. La resposta a aquesta decisió la podeu trobar a l’escrit de justificació que s’annexa. La ciència i el coneixement neixen de la curiositat, i aquesta mateixa curiositat és la que sempre m’ha convocat per intentar conèixer i entendre tot allò que m’envolta. No vull convèncer a ningú.

Com deia Joan Fuster: “Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges”.

I en la recerca històrica, encara més, on mai res és del tot definitiu.

He volgut encetar aquesta proposta, aquesta nova etapa, centrant-me en tres treballs que considero rellevants. Una història industrial de la ciutat, que pretén ser completa, que no definitiva; una història del Foment Vilanoví, la que fins ara es considerava l’associació més antiga de la ciutat; i una història general de la Pirelli, l’empresa industrial més destacada. Tres històries per fer, tres reptes personals, que ara m’agradarà de compartir amb vosaltres. I en vindran d’altres.

Recerques

Articles

Conferències

La projecció pública d’Antoni Bonaventura Gassó

Antoni Bonaventura Gassó i Borrull (Vilanova i la Geltrú, 1752 – Barcelona, 1824), descendent de mariners i botiguers vilanovins, tingué una vida intensa a partir dels seus negocis com a comerciant i industrial, però també des dels seus càrrecs a les més importants institucions econòmiques del país, com la Junta de Comerç de Barcelona, de la que en fou secretari molts anys. També fou cònsol honorari de Rússia. Fou un observador privilegiat de la dinàmica econòmica del darrer quart de segle XVIII i primer quart del XIX, un moment d’extraordinària recuperació. Ell en seria un protagonista d’excepció, amb l’esperit liberal derivat de la Il·lustració, i amb un paper destacat durant l’ocupació napoleònica. Personatge polifacètic i controvertit, va reforçar la seva projecció pública amb la publicació del text España con industria, fuerte y rica (1816), un al·legat pioner de l’industrialisme al nostre país.

Responsabilitat social i Víctor Balaguer

Intervenció d’Albert Tubau, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, a l’acte inaugural del Seminari de Territoris Socialment Responsables TSR+10 organitzat per Respon.cat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú el 8 de juny del 2017

Cartes a Puerto Príncipe

Aquest treball sorgeix de l’estudi dels copiadors de cartes de Josep Oriol Puig Ivern i altres membres de la família. Puig Ivern fou un de tants vilanovins que provaren fortuna en terres de ultramar, en el seu cas a la ciutat cubana de Puerto Príncipe, actual Camagüey. L’entramat comercial format pels germans Puig i els cosins Coll, els uns des de Cuba i altres des de Catalunya, permeten entendre perfectament el model comercial que s’imposà majoritàriament. Comerciaven amb cera, però amb molts altres productes, i com passaria amb tants altres casos, els beneficis comercials foren repatriats i invertits a Vilanova, especialment en fàbriques cotoneres. Per tot plegat, els Puig representen un cas paradigmàtic d’aquells homes de negocis –els americanos– que tingueren èxit i es guanyaren bé la vida. El text s’acosta als clars i obscurs d’aquella aventura.