Una porta a la història de Vilanova i la  Geltrú

Aquesta pàgina pretén ser una porta d’accés per conèixer alguns aspectes de la història de Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat. Després d’anys de recerca i publicacions diverses, aquest portal serà a partir d’ara el dipositari de nous treballs. La resposta a aquesta decisió la podeu trobar a l’escrit de justificació que s’annexa. La ciència i el coneixement neixen de la curiositat, i aquesta mateixa curiositat és la que sempre m’ha convocat per intentar conèixer i entendre tot allò que m’envolta. No vull convèncer a ningú.

Com deia Joan Fuster: “Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges”.

I en la recerca històrica, encara més, on mai res és del tot definitiu.

He volgut encetar aquesta proposta, aquesta nova etapa, centrant-me en tres treballs que considero rellevants. Una història industrial de la ciutat, que pretén ser completa, que no definitiva; una història del Foment Vilanoví, la que fins ara es considerava l’associació més antiga de la ciutat; i una història general de la Pirelli, l’empresa industrial més destacada. Tres històries per fer, tres reptes personals, que ara m’agradarà de compartir amb vosaltres. I en vindran d’altres.

Recerques

Articles

Conferències

El Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú

set. 30, 2021 |

Aquest és un estudi introductori per conèixer aquesta iniciativa, fallida però singular, que fou el Molí de Mar. Una construcció que es remunta als darrers anys del segle XVIII promoguda per Francesc Terrés, un fuster de Sant Martí de Riudeperes expert en aquella mena de ginys. Un molí hidràulic que havia de moldre farina a partir de la força de les ones, les quals impactarien contra un sistema de palanques basculants que bombejarien l’aigua marina a una bassa superior. Posteriorment, l’aigua cauria per gravetat sobre les moles que moldrien la farina a l’estil de qualsevol molí hidràulic. La idea permetria disposar d’un volum d’aigua inacabable i regular -l’aigua del mar- , sense la lògica intermitència del cabal dels rius. El promotor, però, no va tenir en compte que les onades del nostre litoral -quan n’hi ha- no tenen ni la regularitat ni la força per garantir el funcionament continuat del mecanisme. Aquest treball i la documentació annexa fou presentada per l’autor a les II Jornades de Molinologia.

Pous de glaç i traginers

set. 29, 2021 |

Els pous de glaç foren unes construccions destinades a la conservació del gel natural que es formava en rius i rieres properes. Gel que després era transportat a nuclis urbans on era utilitzat per a refrescar i conservar begudes i aliments, o emprat amb finalitats terapèutiques. A part dels treballadors destinats a tallar i emmagatzemar els blocs de gel, els traginers també tingueren un paper destacat, atenent a que el transport del gel era un factor determinant per evitar pèrdues de material en excés en desfer-se. La producció i el comerç del gel fou una activitat considerada estratègica i sotmesa a control i regulació dels governants. Avui, d’aquelles construccions només en queden uns pocs vestigis abandonats a la seva sort enmig de la natura, alguns d’ells molt a prop de cada nostra, i que caldria conservar.