Una porta a la història de Vilanova i la Geltrú
Aquesta pàgina pretén ser una porta d’accés per conèixer alguns aspectes de la història de Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat. Després d’anys de recerca i publicacions diverses, aquest portal serà a partir d’ara el dipositari de nous treballs. La resposta a aquesta decisió la podeu trobar a l’escrit de justificació que s’annexa. La ciència i el coneixement neixen de la curiositat, i aquesta mateixa curiositat és la que sempre m’ha convocat per intentar conèixer i entendre tot allò que m’envolta. No vull convèncer a ningú.
Com deia Joan Fuster: “Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges”.
I en la recerca històrica, encara més, on mai res és del tot definitiu.
He volgut encetar aquesta proposta, aquesta nova etapa, centrant-me en tres treballs que considero rellevants. Una història industrial de la ciutat, que pretén ser completa, que no definitiva; una història del Foment Vilanoví, la que fins ara es considerava l’associació més antiga de la ciutat; i una història general de la Pirelli, l’empresa industrial més destacada. Tres històries per fer, tres reptes personals, que ara m’agradarà de compartir amb vosaltres. I en vindran d’altres.
Recerques
Articles
Conferències
Un segle de Carnaval (1900-2000). Misèries i poca-soltades
Aquest text, en format de llibre, acompanyà el programa del carnaval de Vilanova i la Geltrú l’any 2000. L’objectiu era fer un recorregut per la història del carnaval vilanoví del segle XX. Un relat distés que combina apunts històrics i comentaris irònics posant l’accent en alguns dels aspectes més rellevants dels cents anys ressenyats. Un segle complicat que va posar a prova l’essència del carnaval amb dues dictadures, però també amb els actius favorables d’una ciutat identificada i abocada a l’èxit de la festa. Els sermons del Rei Carnestoltes, les Comparses, el Vidalot, les Danses de Vilanova …, però també l’empenta de la beneficència i la força de les entitats i associacions de tota mena, de la Grècia Groga a l’Acord, passant per totes les altres que han estat impulsores i protectores dels valors del carnaval vilanoví.
La Grècia Groga, 1903-1939
El 1993 aquest text fou mereixedor del premi Eugeni Molero d’Investigació atorgat pel Consell Comarcal del Garraf, i publicat l’any següent per la mateixa institució. El treball pretén ser un recorregut més o menys exhaustiu per la vida curta però intensa de la societat humorística La Grècia Groga. Nascuda el 1903 com Els Grecs-Grocs, l’entitat es convertí des del primer moment en un dels més sòlids baluards de l’humor a Vilanova i la Geltrú, però, molt especialment, fou la valedora i impulsora del carnaval local. El carnaval, les humorades de cafè, els balls, actuacions teatrals o musicals, les representacions del Tenorio, les caramelles …; eren activitats que omplien l’agenda anual de l’entitat. La societat humorística va sobreviure en un context estructural de crisi econòmica i se’n va sortir de la dictadura de Primo de Rivera. El seu recorregut s’acabà, com tantes altres coses, amb la guerra d’Espanya i la dictadura franquista. L’humor no hi tenia cabuda.
Cultura en xarxa a Vilanova i la Geltrú (1912-1929)
El 1912 es celebrava a Vilanova i la Geltrú el segon Congrés d’Ateneus i Associacions Culturals de Catalunya. El 1929 a la mateixa ciutat s’organitzava la tercera Exposició d’Art del Penedès. No eren activitats aïllades. L’objectiu d’aquest estudi era contextualitzar-les en un moment d’una especial efervescència cultural, emparada en marcs més amplis com eren l’obra cultural de la Mancomunitat de Catalunya o la projecció creativa de la República de Weimar a Alemanya. A la nostra ciutat els artífex d’aquell desplegament d’iniciatives culturals calia buscar-los en associacions com l’Ateneu de Vilanova, l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial, el Foment, l’Orfeó Vilanoví, Palestra, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, i moltes altres. Un veritable treball en xarxa que culminaria en publicacions de qualitat, exposicions, conferències i altres manifestacions de divulgació cultural. Fou l’avantsala del que seria l’obra cultural i educativa de la República.
