Recerques

La llengua catalana a la Vilanova del XIX

El text pretén fer un repàs, forçosament limitat, de quin era l’estat del català escrit a la Vilanova i la Geltrú del vuit-cents. Es fa l’anàlisi a partir de textos literaris, premsa o correspondència comercial o privada. Alguns autors defensaren amb fermesa la seva utilització, mentre d’altres no dubtaven en utilitzar el castellà essent conscients de que també era una forma de fer cultura catalana. En aquest sentit, les influències sobre l‘ús de la llengua foren diverses: la oficialitat del castellà, la incidència de les colònies americanes –rellevant en el nostre cas¬¬–, l’arribada de treballadors d’altres terres, o el desplegament de moviments obrers i plataformes polítiques de tendències diverses. Una amalgama de factors que incidia en la utilització limitada del català a la llengua escrita, i que a la vegada contrastava amb l’ús generalitzat per part de les classes populars.

Pous de glaç i traginers

Els pous de glaç foren unes construccions destinades a la conservació del gel natural que es formava en rius i rieres properes. Gel que després era transportat a nuclis urbans on era utilitzat per a refrescar i conservar begudes i aliments, o emprat amb finalitats terapèutiques. A part dels treballadors destinats a tallar i emmagatzemar els blocs de gel, els traginers també tingueren un paper destacat, atenent a que el transport del gel era un factor determinant per evitar pèrdues de material en excés en desfer-se. La producció i el comerç del gel fou una activitat considerada estratègica i sotmesa a control i regulació dels governants. Avui, d’aquelles construccions només en queden uns pocs vestigis abandonats a la seva sort enmig de la natura, alguns d’ells molt a prop de cada nostra, i que caldria conservar.

La guerra de Successió a Vilanova i la Geltrú

Amb motiu de la commemoració nacional del tricentenari del final de la guerra de Successió, institucions i entitats aprofitaren per impulsar l’estudi i la divulgació del període d’ocupació borbònica que culminaria l’11 de setembre de 1714. Estudis que en alguns casos es centraven en aspectes parcials o generals del conflicte, i que podien tenir caràcter local, comarcal o nacional. En aquest sentit, l’Institut d’Estudis Penedesencs edità un número monogràfic de la revista Del Penedès que recollia diferents estudis sobre aquell episodi històric en terres penedesenques. Aquest treball permet tenir una visió sintètica de com es visqueren els diferents capítols d’aquell enfrontament dinàstic a Vilanova i la Geltrú, amb un especial protagonisme que s’iniciaria el 1706 i finalitzaria amb l’ocupació i destrucció parcial de la ciutat el 25 de maig de 1714.

Els Cursos Politècnics de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú

Entre 1953 i 1972 s’organitzaren a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú els anomenats Cursos Politècnics. S’iniciaren com una mena de cursos d’estiu de formació continuada amb la participació de la institució, col·legis corporatius i el mateix Ajuntament. Els cursos combinaven conferències amb visites i viatges de contingut tècnic. Al llarg d’aquell període passaren pel centre vilanoví experts en diverses matèries tècniques i científiques, acadèmics i professionals. En molts casos es tractava de lliçons magistrals sobre temàtiques del tot innovadores en aquell temps. Els cursos tenien una direcció tècnica i administrativa que cuidava de tots els detalls organitzatius, amb una direcció, secretariat, tresoreria … Posteriorment, les conferències o els extractes eren publicats. En aquells vint anys els Cursos Politècnics esdevingueren un oasi de saber i de innovació en plena dictadura franquista.

El Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú

Aquest és un estudi introductori per conèixer aquesta iniciativa, fallida però singular, que fou el Molí de Mar. Una construcció que es remunta als darrers anys del segle XVIII promoguda per Francesc Terrés, un fuster de Sant Martí de Riudeperes expert en aquella mena de ginys. Un molí hidràulic que havia de moldre farina a partir de la força de les ones, les quals impactarien contra un sistema de palanques basculants que bombejarien l’aigua marina a una bassa superior. Posteriorment, l’aigua cauria per gravetat sobre les moles que moldrien la farina a l’estil de qualsevol molí hidràulic. La idea permetria disposar d’un volum d’aigua inacabable i regular -l’aigua del mar- , sense la lògica intermitència del cabal dels rius. El promotor, però, no va tenir en compte que les onades del nostre litoral -quan n’hi ha- no tenen ni la regularitat ni la força per garantir el funcionament continuat del mecanisme. Aquest treball i la documentació annexa fou presentada per l’autor a les II Jornades de Molinologia.

Introducció al coneixement dels equinoderms de la mar penedesenca. Aproximació a l’inventari d’espècies

Aquest treball presentat a les XXV Jornades d’Estudis Penedesencs organitzades per l’Institut d’Estudis Penedesencs vol fer una aproximació al recompte de les diferents espècies d’equinoderms –estrelles de mar, eriçons o garotes, i ofiures– que habiten la mar penedesenca. L’inventari s’ha fet a partir dels diversos estudis publicats al llarg dels anys. Dissortadament, no es un grup zoològic que hagi cridat especialment l’atenció dels especialistes. Ha calgut fer treball de camp, parlant sobretot amb els pescadors per valorar la presència major o menor de diverses espècies i les condicions dels seus hàbitats. Això ens ha permès de poder fer una anàlisi dels possibles riscos i amenaces que poden afectar aquestes espècies ara i en el futur.

Fauna malacològica marina del Penedès. Estudis i estat actual del registre d’espècies

Aquest treball fou presentat a les XXV Jornades d’Estudis Penedesencs organitzades per l’Institut d’Estudis Penedesencs i pretén presentar i analitzar les diverses investigacions i recomptes d’espècies de mol·luscs que s’han realitzat al llarg dels anys al Penedès. A part de verificar els diversos recomptes d’espècies de mol·luscs marins, també s’han volgut extreure unes primeres conclusions en quan als riscos i amenaces que pateix la fauna malacològica del Penedès. Els molts i exhaustius estudis realitzats sobre la malacofauna marina del litoral penedesenc, ens fan pensar, i afirmar, que molt probablement aquest sigui avui un dels grups zoològics més coneguts i més ben estudiats del nostre territori.

Els quaderns de la mestra. Pensaments d’una dona a la Vilanova republicana (1931-1933)

Aquest text de 2012 pot ser interpretat com un experiment de l’autor. Amb la voluntat de resseguir els dos primers anys de la Vilanova i la Geltrú de la República, el text s’estructura en forma de dietari escrit en primera persona per una jove mestra. Em va semblar un exercici interessant perquè en paral·lel als fets narrats, reals i referenciats a les fonts corresponents, el format em permetia d’abocar algunes reflexions o emocions pròpies de moments transcendents, especialment per a les dones, que veieren restituïts molts dels seus drets. Es dedica una especial atenció a l’estat i evolució de l’ensenyament a la ciutat i al país, així com a la lluita contra l’analfabetisme. El sector de l’ensenyament es veuria especialment beneficiat per l’obra de la República, dedicant-hi esforços i recursos com mai abans s’havia fet.

L’enginyer Francesc Macià i Llussà (1859-1933)

El 2009 es commemorava el 150è aniversari del naixement del que fou primer president de la Generalitat restaurada, el vilanoví Francesc Macià i Llussà. S’aprofitaria el moment per investigar aspectes encara no prou coneguts de Macià, i en aquest sentit vàrem poder establir–conjuntament amb la investigadora Francesca Roig– la data real del naixement del President. En aquell context vaig voler investigar la faceta més desconeguda de Macià, la d’enginyer. En la seva faceta d’enginyer militar Macià va ser impulsor d’importants obres de infraestructures civils i militars. Encara més important fou el seu paper protagonista en la introducció del ciment o formigó armat al nostre país a partir de l’adquisició d’una patent francesa. Amb aquest material realitzaria obres pioneres al nostre país i fins i tot crearia una societat destinada a la realització de projectes de formigó.

L’activitat tècnica i científica de l’Albert Virella (1915-2000)

El 2015 es commemorava el centenari del naixement de l’historiador vilanoví Albert Virella i Bloda. Va ser una oportunitat per glosar la persona i la seva tasca de recerca històrica. Em va semblar una bona oportunitat per endinsar-me en un aspecte força desconegut de l’Albert Virella com era la feina duta a terme com a enginyer i, especialment, en la seva faceta d’estudiós del ciment. La investigació va permetre poder fer una aproximació a la trajectòria professional de Virella i elaborar un complet llistat de treballs tècnics al voltant del ciment que l’autor va publicar en diverses revistes tècniques al llarg de la seva vida, a l’Estat espanyol o a Portugal.