Recerques

Un segle de Carnaval (1900-2000). Misèries i poca-soltades

Aquest text, en format de llibre, acompanyà el programa del carnaval de Vilanova i la Geltrú l’any 2000. L’objectiu era fer un recorregut per la història del carnaval vilanoví del segle XX. Un relat distés que combina apunts històrics i comentaris irònics posant l’accent en alguns dels aspectes més rellevants dels cents anys ressenyats. Un segle complicat que va posar a prova l’essència del carnaval amb dues dictadures, però també amb els actius favorables d’una ciutat identificada i abocada a l’èxit de la festa. Els sermons del Rei Carnestoltes, les Comparses, el Vidalot, les Danses de Vilanova …, però també l’empenta de la beneficència i la força de les entitats i associacions de tota mena, de la Grècia Groga a l’Acord, passant per totes les altres que han estat impulsores i protectores dels valors del carnaval vilanoví.

La Grècia Groga, 1903-1939

El 1993 aquest text fou mereixedor del premi Eugeni Molero d’Investigació atorgat pel Consell Comarcal del Garraf, i publicat l’any següent per la mateixa institució. El treball pretén ser un recorregut més o menys exhaustiu per la vida curta però intensa de la societat humorística La Grècia Groga. Nascuda el 1903 com Els Grecs-Grocs, l’entitat es convertí des del primer moment en un dels més sòlids baluards de l’humor a Vilanova i la Geltrú, però, molt especialment, fou la valedora i impulsora del carnaval local. El carnaval, les humorades de cafè, els balls, actuacions teatrals o musicals, les representacions del Tenorio, les caramelles …; eren activitats que omplien l’agenda anual de l’entitat. La societat humorística va sobreviure en un context estructural de crisi econòmica i se’n va sortir de la dictadura de Primo de Rivera. El seu recorregut s’acabà, com tantes altres coses, amb la guerra d’Espanya i la dictadura franquista. L’humor no hi tenia cabuda.

Cultura en xarxa a Vilanova i la Geltrú (1912-1929)

El 1912 es celebrava a Vilanova i la Geltrú el segon Congrés d’Ateneus i Associacions Culturals de Catalunya. El 1929 a la mateixa ciutat s’organitzava la tercera Exposició d’Art del Penedès. No eren activitats aïllades. L’objectiu d’aquest estudi era contextualitzar-les en un moment d’una especial efervescència cultural, emparada en marcs més amplis com eren l’obra cultural de la Mancomunitat de Catalunya o la projecció creativa de la República de Weimar a Alemanya. A la nostra ciutat els artífex d’aquell desplegament d’iniciatives culturals calia buscar-los en associacions com l’Ateneu de Vilanova, l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial, el Foment, l’Orfeó Vilanoví, Palestra, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, i moltes altres. Un veritable treball en xarxa que culminaria en publicacions de qualitat, exposicions, conferències i altres manifestacions de divulgació cultural. Fou l’avantsala del que seria l’obra cultural i educativa de la República.

El Foment Vilanoví. L’associacionisme persistent

La història de l’associacionisme a Vilanova i la Geltrú sempre ha merescut la meva atenció: la Grècia Groga, l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial, la Unió Vilanovina o el Foment Vilanoví. El Foment ha estat un exemple de persistència, de transformacions i adaptacions al llarg del temps, evolucionant d’associació econòmica a entitat cultural. Aquest estudi evidencia la discontinuïtat entre el Foment i l’antic Círculo Villanovés nascut el 1853. Com queda demostrat, el Fomento del Trabajo no neix a partir del Círcol dels senyors, sinó que agafa el relleu d’un discret i poc conegut Centro Industrial. Aquest fet no dilueix de cap manera la importància del Foment en l’àmbit econòmic, cultural i associatiu de la Vilanova del segle XX. Una síntesi d’aquest treball va merèixer una menció especial del jurat del Premi d’investigació Albert Virella i Bloda 2019 convocat pel Consell Comarcal del Garraf.

Vilanova i la Geltrú, una història industrial

Conèixer la història industrial de Vilanova i la Geltrú està en els orígens del meu interès per la recerca històrica fa més de trenta anys. Aquest treball pretén ser un recorregut exhaustiu per més de dos-cents anys d’activitat industrial, nascuda de la Vilanova agrària i comercial. Els capitals comercials, molts d’ells repatriats de la illa de Cuba, permeteren aixecar una important indústria cotonera. Durant el segle XX la indústria creixeria i es diversificaria, fins el moment del declivi. Aquesta és la història de les fàbriques, empresaris i treballadors que feren possible la Vilanova industrial. El text contempla molts altres aspectes complementaris: els ensenyaments tècnics, les infraestructures comunicatives, els moviments obrers, els serveis públics o les fonts d’energia. El treball fou mereixedor d’un accèssit als Premis Bonaplata 2018 convocats per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

La Pirelli i Vilanova i la Geltrú, una història compartida

Tenim la perspectiva suficient per afirmar que la Pirelli ha estat l’empresa industrial més important de Vilanova i la Geltrú. Des del moment de la seva vinguda el 1901, la Pirelli i la ciutat establirien una relació molt particular que transcendiria els vincles econòmics. Aquesta és, sobretot, una història social de la Pirelli, amb apunts tècnics i econòmics, i sense perdre de vista l’evolució del grup multinacional. Aquesta investigació amplia un primer treball publicat per l’autor el 1993 en el qual s’examinaven les causes de l’arribada de Pirelli. Ara, aquest text fa un repàs exhaustiu dels 120 anys de història, posant l’atenció en les activitats de Pirelli al nostre país abans de 1901, en el procés d’electrificació, les empreses multinacionals, la resta de fàbriques Pirelli arreu del país, els altres fabricants de cables elèctrics, o el relleu per part de Prysmian. La recerca parteix d’un bon gruix de documentació procedent d’arxius locals i italians.

Cent anys de l’Escola d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú

El 2001 l’autor fou encarregat de redactar el llibre commemoratiu del centenari de l’Escola d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. L’Escola Superior d’Indústries fou creada el 1901 gràcies a les gestions, entre altres persones, de Víctor Balaguer. Aquell centre venia precedit per l’activitat formativa del Centre Teòric i Pràctic d’Arts i Oficis o l’Escola d’Arts i Oficis. L’activitat industrial de la ciutat al llarg de bona part del segle XIX havia facilitat la necessitat de crear centres formatius pels treballadors. En els cent anys d’existència –fins el 2001–, l’Escola d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú –l’Escola Industrial, com se la coneix popularment– ha viscut etapes de decadència i altres d’esplendor que han afectat les seves competències. El treball repassa aquestes vicissituds i la seva particular relació amb l’entorn.

Moliners, calcinaires i pouaters. Un passeig per la Cubelles preindustrial

Aquest treball fou mereixedor del Premi Vila de Cubelles d’Investigació Local de l’any 1998. El text repassa algunes de les activitat més notables, i alhora més desconegudes, de la Cubelles preindustrial. Els molins hidràulics a la riba del riu Foix, els forns de calç escampats per les muntanyes, o el singular pou de glaç de can Cucurella, ens remeten a unes activitats desaparegudes de fa molts anys, però amb un mateix comú denominador, la seva connexió amb el medi natural. Moliners, calcinaires o pouaters, contribuïen a la gestió del bosc i el riu aprofitant els recursos i endreçant el territori. El text, a mode de itinerari, es passeja per les restes físiques i els topònims que ens queden d’aquelles activitats, explicant la història dels diversos indrets, però també donant explicacions més genèriques de la història i el funcionament d’aquells oficis pretèrits.

Notícia d’un 6 d’octubre

Aquest treball fou publicat el 1987 al nº1 de la revista Primera Edició del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, en el que era la seva darrera i definitiva etapa. És el primer treball d’investigació històrica de l’autor, i pretenia ser una aproximació als esdeveniments del 6 d’octubre de 1934 a Vilanova i la Geltrú. Un fets que a la nostra ciutat foren especialment dramàtics, amb enfrontaments violents entre els elements revolucionaris i la Guàrdia Civil, amb morts i ferits, la destrucció parcial d’algunes esglésies o seus de partits polítics, un atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil, la declaració de l’Estat Català, el desembarcament d’un destacament militar i, finalment, un alt nivell de repressió amb la destitució dels membres de l’Ajuntament i un gran nombre detinguts. Aquesta és la crònica d’aquells fets que es visqueren de manera diferent en unes o altres ciutats del país.

La Unió Vilanovina, 1936-2011

Aquest treball s’emmarca en la commemoració del 150 è aniversari de l’associació La Unió Vilanovina. Aquesta història de l’entitat dels darrers setanta-cinc anys hauria d’enllaçar amb la que havia escrit Pere Colomer referent al període 1861-1936. La Unión Villanovesa –el Coro– ha tingut una vida intensa i plena de vicissituds de tota mena. Com tantes altres entitats va haver de suportar les inclemències d’una guerra i una postguerra poc favorables a la cultura catalana i al missatge de Josep Anselm Clavé. Malgrat tot, se’n sortiren. La Unió Vilanovina acollí i ajudà moltes altres associacions en estat embrionari i, en sentit contrari, altres contribuïren a nodrir-la d’associats. La seva fusió amb L’Acord, una jove entitat nascuda i crescuda en la transició política, li permeté de projectar-se cap el futur. Entitat de referència del Carnaval vilanoví més contemporani, avui La Unió Vilanovina és l’associació en actiu més antiga de la ciutat.