Resum
Aquest treball s’emmarca en la commemoració del 150 è aniversari de l’associació La Unió Vilanovina. Aquesta història de l’entitat dels darrers setanta-cinc anys hauria d’enllaçar amb la que havia escrit Pere Colomer referent al període 1861-1936. La Unión Villanovesa –el Coro– ha tingut una vida intensa i plena de vicissituds de tota mena. Com tantes altres entitats va haver de suportar les inclemències d’una guerra i una postguerra poc favorables a la cultura catalana i al missatge de Josep Anselm Clavé. Malgrat tot, se’n sortiren. La Unió Vilanovina acollí i ajudà moltes altres associacions en estat embrionari i, en sentit contrari, altres contribuïren a nodrir-la d’associats. La seva fusió amb L’Acord, una jove entitat nascuda i crescuda en la transició política, li permeté de projectar-se cap el futur. Entitat de referència del Carnaval vilanoví més contemporani, avui La Unió Vilanovina és l’associació en actiu més antiga de la ciutat.
