Memòria

Aquesta és una crònica que intenta recollir els fets més transcendents que es produïren a Vilanova i la Geltrú durant el període de la dictadura franquista. L’estudi s’acota entre l’any 1939, inici de la guerra d’Espanya a partir del cop d’estat d’un grup de militars, i el 1979 quan es celebraren les eleccions municipals i s’elegia el primer Ajuntament democràtic després de la guerra. Es contemplen els esdeveniments polítics, econòmics, socials, …intentant trenar una crònica dels fets el més transversal possible i sense prescindir d’allò que succeïa en altres àmbits, nacional o internacional, a efectes de contextualitzar els fets. Atesa la magnitud del període se n’ha fet un tractament sintètic, aprofundint únicament en aquells aspectes que l’autor considera rellevants. Per tant, cadascun dels capítols esdevé un punt de partida per emprendre nous treballs de recerca.

Aquesta és una crònica que intenta recollir els fets més transcendents que es produïren a Vilanova i la Geltrú durant el període de la dictadura franquista. L’estudi s’acota entre l’any 1939, inici de la guerra d’Espanya a partir del cop d’estat d’un grup de militars, i el 1979 quan es celebraren les eleccions municipals i s’elegia el primer Ajuntament democràtic després de la guerra. Es contemplen els esdeveniments polítics, econòmics, socials, …intentant trenar una crònica dels fets el més transversal possible i sense prescindir d’allò que succeïa en altres àmbits, nacional o internacional, a efectes de contextualitzar els fets. Atesa la magnitud del període se n’ha fet un tractament sintètic, aprofundint únicament en aquells aspectes que l’autor considera rellevants. Per tant, cadascun dels capítols esdevé un punt de partida per emprendre nous treballs de recerca.

Aquest treball fou publicat el 1987 al nº1 de la revista Primera Edició del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, en el que era la seva darrera i definitiva etapa. És el primer treball d’investigació històrica de l’autor, i pretenia ser una aproximació als esdeveniments del 6 d’octubre de 1934 a Vilanova i la Geltrú. Un fets que a la nostra ciutat foren especialment dramàtics, amb enfrontaments violents entre els elements revolucionaris i la Guàrdia Civil, amb morts i ferits, la destrucció parcial d’algunes esglésies o seus de partits polítics, un atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil, la declaració de l’Estat Català, el desembarcament d’un destacament militar i, finalment, un alt nivell de repressió amb la destitució dels membres de l’Ajuntament i un gran nombre detinguts. Aquesta és la crònica d’aquells fets que es visqueren de manera diferent en unes o altres ciutats del país.

El 2014 i en commemoració del tricentenari del final de la guerra de Successió es repetiren els estudis d’investigació al voltant d’aquesta qüestió. En aquest sentit, els Amics de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer editaren un llibret amb la visió que dels fets de 1714 tingueren diversos historiadors vinculats a Vilanova i la Geltrú. Aquest text és el pròleg que l’autor va realitzar com a complement de les transcripcions literals de Josep A. Garí, Josep Coroleu i Víctor Balaguer. El pròleg, a manera d’estudi introductori, analitza les diverses interpretacions que realitzen els tres escriptors, d’acord al context de l’època. També es fa esment dels treballs d’altres autors en relació als esdeveniments de 1714 a Vilanova i la Geltrú, a partir de dades inèdites i una interpretació més objectiva dels fets.

Amb motiu de la commemoració nacional del tricentenari del final de la guerra de Successió, institucions i entitats aprofitaren per impulsar l’estudi i la divulgació del període d’ocupació borbònica que culminaria l’11 de setembre de 1714. Estudis que en alguns casos es centraven en aspectes parcials o generals del conflicte, i que podien tenir caràcter local, comarcal o nacional. En aquest sentit, l’Institut d’Estudis Penedesencs edità un número monogràfic de la revista Del Penedès que recollia diferents estudis sobre aquell episodi històric en terres penedesenques. Aquest treball permet tenir una visió sintètica de com es visqueren els diferents capítols d’aquell enfrontament dinàstic a Vilanova i la Geltrú, amb un especial protagonisme que s’iniciaria el 1706 i finalitzaria amb l’ocupació i destrucció parcial de la ciutat el 25 de maig de 1714.

Aquest text de 2012 pot ser interpretat com un experiment de l’autor. Amb la voluntat de resseguir els dos primers anys de la Vilanova i la Geltrú de la República, el text s’estructura en forma de dietari escrit en primera persona per una jove mestra. Em va semblar un exercici interessant perquè en paral·lel als fets narrats, reals i referenciats a les fonts corresponents, el format em permetia d’abocar algunes reflexions o emocions pròpies de moments transcendents, especialment per a les dones, que veieren restituïts molts dels seus drets. Es dedica una especial atenció a l’estat i evolució de l’ensenyament a la ciutat i al país, així com a la lluita contra l’analfabetisme. El sector de l’ensenyament es veuria especialment beneficiat per l’obra de la República, dedicant-hi esforços i recursos com mai abans s’havia fet.