El 1993 aquest text fou mereixedor del premi Eugeni Molero d’Investigació atorgat pel Consell Comarcal del Garraf, i publicat l’any següent per la mateixa institució. El treball pretén ser un recorregut més o menys exhaustiu per la vida curta però intensa de la societat humorística La Grècia Groga. Nascuda el 1903 com Els Grecs-Grocs, l’entitat es convertí des del primer moment en un dels més sòlids baluards de l’humor a Vilanova i la Geltrú, però, molt especialment, fou la valedora i impulsora del carnaval local. El carnaval, les humorades de cafè, els balls, actuacions teatrals o musicals, les representacions del Tenorio, les caramelles …; eren activitats que omplien l’agenda anual de l’entitat. La societat humorística va sobreviure en un context estructural de crisi econòmica i se’n va sortir de la dictadura de Primo de Rivera. El seu recorregut s’acabà, com tantes altres coses, amb la guerra d’Espanya i la dictadura franquista. L’humor no hi tenia cabuda.

El 1912 es celebrava a Vilanova i la Geltrú el segon Congrés d’Ateneus i Associacions Culturals de Catalunya. El 1929 a la mateixa ciutat s’organitzava la tercera Exposició d’Art del Penedès. No eren activitats aïllades. L’objectiu d’aquest estudi era contextualitzar-les en un moment d’una especial efervescència cultural, emparada en marcs més amplis com eren l’obra cultural de la Mancomunitat de Catalunya o la projecció creativa de la República de Weimar a Alemanya. A la nostra ciutat els artífex d’aquell desplegament d’iniciatives culturals calia buscar-los en associacions com l’Ateneu de Vilanova, l’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial, el Foment, l’Orfeó Vilanoví, Palestra, la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, i moltes altres. Un veritable treball en xarxa que culminaria en publicacions de qualitat, exposicions, conferències i altres manifestacions de divulgació cultural. Fou l’avantsala del que seria l’obra cultural i educativa de la República.

El 2001 l’autor fou encarregat de redactar el llibre commemoratiu del centenari de l’Escola d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. L’Escola Superior d’Indústries fou creada el 1901 gràcies a les gestions, entre altres persones, de Víctor Balaguer. Aquell centre venia precedit per l’activitat formativa del Centre Teòric i Pràctic d’Arts i Oficis o l’Escola d’Arts i Oficis. L’activitat industrial de la ciutat al llarg de bona part del segle XIX havia facilitat la necessitat de crear centres formatius pels treballadors. En els cent anys d’existència –fins el 2001–, l’Escola d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú –l’Escola Industrial, com se la coneix popularment– ha viscut etapes de decadència i altres d’esplendor que han afectat les seves competències. El treball repassa aquestes vicissituds i la seva particular relació amb l’entorn.

Aquest treball s’emmarca en la commemoració del 150 è aniversari de l’associació La Unió Vilanovina. Aquesta història de l’entitat dels darrers setanta-cinc anys hauria d’enllaçar amb la que havia escrit Pere Colomer referent al període 1861-1936. La Unión Villanovesa –el Coro– ha tingut una vida intensa i plena de vicissituds de tota mena. Com tantes altres entitats va haver de suportar les inclemències d’una guerra i una postguerra poc favorables a la cultura catalana i al missatge de Josep Anselm Clavé. Malgrat tot, se’n sortiren. La Unió Vilanovina acollí i ajudà moltes altres associacions en estat embrionari i, en sentit contrari, altres contribuïren a nodrir-la d’associats. La seva fusió amb L’Acord, una jove entitat nascuda i crescuda en la transició política, li permeté de projectar-se cap el futur. Entitat de referència del Carnaval vilanoví més contemporani, avui La Unió Vilanovina és l’associació en actiu més antiga de la ciutat.