Recerques

L’enginyer Francesc Macià i Llussà (1859-1933)

El 2009 es commemorava el 150è aniversari del naixement del que fou primer president de la Generalitat restaurada, el vilanoví Francesc Macià i Llussà. S’aprofitaria el moment per investigar aspectes encara no prou coneguts de Macià, i en aquest sentit vàrem poder establir–conjuntament amb la investigadora Francesca Roig– la data real del naixement del President. En aquell context vaig voler investigar la faceta més desconeguda de Macià, la d’enginyer. En la seva faceta d’enginyer militar Macià va ser impulsor d’importants obres de infraestructures civils i militars. Encara més important fou el seu paper protagonista en la introducció del ciment o formigó armat al nostre país a partir de l’adquisició d’una patent francesa. Amb aquest material realitzaria obres pioneres al nostre país i fins i tot crearia una societat destinada a la realització de projectes de formigó.

L’activitat tècnica i científica de l’Albert Virella (1915-2000)

El 2015 es commemorava el centenari del naixement de l’historiador vilanoví Albert Virella i Bloda. Va ser una oportunitat per glosar la persona i la seva tasca de recerca històrica. Em va semblar una bona oportunitat per endinsar-me en un aspecte força desconegut de l’Albert Virella com era la feina duta a terme com a enginyer i, especialment, en la seva faceta d’estudiós del ciment. La investigació va permetre poder fer una aproximació a la trajectòria professional de Virella i elaborar un complet llistat de treballs tècnics al voltant del ciment que l’autor va publicar en diverses revistes tècniques al llarg de la seva vida, a l’Estat espanyol o a Portugal.

Cristòfol Juandó i Rafecas (1848-1917). L’aventura de l’aviació

Aquest treball de 1996, corregit i ampliat dos anys després, volia donar a conèixer la figura del vilanoví Cristòfol Juandó i Rafecas, que tingué un paper pioner en el desenvolupament de l’aviació al nostre país. Personatge controvertit va passar de inversor a inventor. Estava convençut de tenir resolta la possibilitat de volar pels aparells més pesats que l’aire, i en aquest sentit fou autor de diverses publicacions. Fou persistent en la cerca d’ajuts i suports, i per aquesta raó apel·là a les més altes instàncies de l’Estat. No se’n sortiria i acabaria els seus dies oblidat i arruïnat. Prop de cent anys després seria reconegut com un dels pioners de l’aviació. Una primera versió d’aquest treball rebria un accèssit del Premi d’Investigació Comarcal Eugeni Molero el 1996. Dos anys després, el gruix de les investigacions serien reconegudes amb el premi de la Festa al Cel de l‘Ajuntament de Barcelona.

Cultura popular en temps de dictadura. L’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú (1923-1931)

L’Associació d’Alumnes Obrers de l’Escola Industrial vilanovina fou una entitat singular i actualment molt desconeguda. Acollida a l’Ateneu de Vilanova, encara avui sorprèn la diversitat dels seus camps d’actuació, sempre sota el lema de “Cultura integral”. Orientada al que avui coneixem com a formació continuada de treballadors i tècnics de les fàbriques locals -molt vinculada a les classes de perfeccionament obrer que impartia l’Ateneu-, l’Associació també fou pionera a la ciutat en pràctiques esportives com el futbol. Res escapava del seu interès: visites culturals, art i literatura, conferències tècniques, excursionisme …. El Butlletí de l’Associació fou una publicació de gran qualitat que reflectia els interessos de l’entitat i les motivacions tècniques, industrials, culturals i esportives de l’època. Aquest treball fou mereixedor del Premi d’Investigació Eugeni Molero del Consell Comarcal del Garraf el 2012.